Característiques del pacient geriàtric

1.       Envelliment biològic

Hi ha repercussió en la funcionalitat de la persona. Precarietat. Pateixen canvis a nivell morfològic interns (disminució de la capacitat de resposta motriu i Intel·lectual, alentiment de les funcions nervioses: recepció d’estímuls i emissió de respostes) i externs (aparença física: disminució alçada, acumulació de grassa, deformacions articulars, flaccidesa pits, calvície, arrugues, cabell blanc…)

2.       Descompensació més fàcil

Es produeix a tots els nivells: somàtic, mental…al tenir un estat mes precari, a la mínima tendeixen a perdre molt i ràpidament, en general. Per exemple: a tenir la grip, estar enllitat…

3.       Pluripatologia

No presenten únicament una patologia sinó vàries ex: fractura de fèmur i demència. No ens podem centrar en una patologia sinó tenir en compte totes les altres. Tendeixen a presentar patologies cròniques.

Estats crònics típics:

·         Malalties degeneratives: artrosis, artritis

·         Problemes circulatoris: malalties cardiovasculars, com HTA (hipertensió arterial), problemes coronaris

·         Problemes visuals: cataractes, diabetis, glaucoma

·         Problemes d’audició: sordesa

4.       Elements iatrògens

Malalties produïdes per mala pràctica del personal sanitario o RAM (reaccions adverses al medicament)

Exemples de mala praxis:

·         Acostumar-los a posar-los bolquers creant així un hàbit d’incontinència

·         Acostumar-los a dieta líquida

·         Classificació de persona com a dement quan només està desorientada

·         Sobre protegir-los a l’hora de fer activitats com vestir-se, que a la llarga es converteix en una dependència

5.       Condicions socioeconòmiques

Factors socials: la societat discrimina la gent gran pel sol fet de ser-ho. Els veu com a persones en decadència, malaltes inútils i asexuades, i per tant, considera que no han de ser tingudes en compte per les seves necessitats afectives, econòmiques i socials. No existeix una consciència social d’evolució de la persona, fet que ens impedeix que ens anem preparant per l’envelliment. La societat, altament competitiva, tampoc ofereix possibilitats perquè se sentin segures en els rols socials que estan tenint, ja que a mesura que van disminuint les capacitats de rendir al màxim, se les va preparant per la jubilació o la retirada de la vida productiva. Actualment la societat te a la gent gran bastant abandonada, no se’ls deixa fer massa coses...aquest fet es veu reflectit en mitjans de comunicació, publicitat...

Molt sovint la gent gran es activa i forma part de voluntariats, d’associacions per reclamar els seus drets...També es pot observar que tenen un conformisme cap a les modificacions i canvis del món actual (tecnologia) .

Factors econòmics: la pèrdua de poder adquisitiu que pateix la gent gran a partir de la jubilació repercuteix negativament en la seva qualitat de vida. Necessitats primàries com l’alimentació, conservació i adaptació de vivenda, calefacció, higiene i cura personal, requereixen unes despeses que sovint no poden afrontar. Això provoca una dependència dels familiars més pròxims i també una disminució de la seva qualitat de vida.

6.       Circumstàncies d’alt risc:

Nivell social:

·         Mort de conyugue: es crea un estat de tristesa, soletat, desprotecció

·         Habitatge: canvi a una residència, es pot crear un estat d’aïllament, conformisme...

·         Jubilació: es trenca amb les activitats que feia, pèrdua de gratificació personal, manca d’autoestima, problemes econòmics (pensions reduïdes). Hi hauria una primera etapa de depressió i una 2ª etapa d’adaptació buscant un nou rol, i una 3ª fent front a noves activitats, busquen alternatives que els facin sentir actius i vàlids.

Nivell físic:

·         Caiguda simple:implica deteriorament físic,emocional, por a tornar a caure

·         Hospitalització:ja es parteix d’una alteració de l’estat de salut. Es va creant una disminució de l’activitat i de l’autonomia.Hi ha perill que s’acostumi a ser més dependent, evitant esforços. Evitar al màxim l’enllitament, aport hídric i nutritiu, donar el màxim d’informació possible per evitar que desconnectin, afavorint també l’estat d’alerta psicològica i psicomotora (massatge,lectura, radio,tv,calendari, rellotge...),caminar, avds activitats de la vida diària, alimentar-se higiene personal, pendre medicació, rehabilitació.

7.       Síndrome d’immobilització

·         Escares (pell)

·         Problemes circulatoris (estasi venosa)

·         Compressió nervis perifèrics(formigueig adormiment)

·         Problemes respiratoris (artrosi caixa toràcica)

·         Confusió (desorientació)

·         Desadaptació a nivell cardio-vascular

·         Problemes osteo-musculars: Amiotròfia i retraccions musculars, descalcificació òssia, osteoporosi

·         Problemes esfinterians

·         Problemes psicològics

·         Sindrome de regressió psicomotora