Aquest es un article totalment improvisat. No sé encara sobre que o qui escriuré. Només sé que tinc molt a explicar.
Primer de tot, comentar que sóc una Resident aquí a la Llar Begur, amb moltes inquietuds. Segonament, voldria dir que pateixo una malaltia mental amb discapacitat com tots els de la Residencia, que no és el mateix que intel•lectual. Ho dic perquè tinc estudis superiors o universitaris.
Molts d’aquí no tenen gaires estudis i això m’entristeix una mica perquè em fa sentir la única de la residencia que va acabar una Diplomatura Universitària (a l’any 2000 Universitat Ramón Llull). Però no m’aïlla aquest fet ja que hi ha un parell de nois que van deixar els estudis universitaris degut a la malaltia mental.
Tanmateix, sóc l’única també que no només té una carrera sinó que a més estava treballant per una Fundació (JOIA Joventut Organitzada i Activa). Cal dir que molts d’aquí fan servir els serveis de la Fundació però sense cobrar, perquè ja perceben una pensió de la Generalitat (PNC) cada mes, de la qual una part és per pagar la Residencia.
Jo treballava amb un contracte per persones amb discapacitat psíquica perquè la Fundació Joia es dedica a aquest tipus de pacients. Primer vaig anar a JOIA un any i després em van trobar feina dins la Fundació, més concretament en distribució logística (Transport Urgent).
Canviant de tema, aquí a la Residencia Llar- Begur hi ha moltes tasques a realitzar ja que convivim 53 persones i només hi ha 3 cuidadors torn matí, tarda o nit: s’ha de parar taula, treure escombraries, donar llençols, fer de cambrers etc.
Cada matí ens aixequem a les 7am i hi ha reunió cada dia per comentar incidències, millores a aplicar etc. També fem tallers, tertúlies i esports (Aiguagym al Club Mediterrani del mateix C/ Begur, Gimnàstica suau, caminades per la Ciutat…)
Per finalitzar, també sóc voluntària. És el meu 3er voluntariat. Primer a Creu Roja, segon per l’ONG Adama i ara per l’Associació de veïns del barri de Sants, ensenyant Català mitjançant conversa.
Tot això que faig no queda tan lluny de la meva professió que és la Fisioteràpia.
Gràcies per llegir.
Núria
