miércoles, 9 de noviembre de 2016
Caminar i viure la ciutat
"Caminar i viure la ciutat" es el espacio lúdico de la llar begur en el cual se expanden los chicos y chicas del centro caminado por puntos diversos de la ciudad y alrededores.
Las caminatas hay gente que las hace a paso lento y otros que lo hacen más rápido. La última trayectoria la hemos realizado el nueve de Noviembre y fue por el barrio de Varón de Viver. Este es un barrio donde antigüamente vivían gente trabajadora en unas casitas de planta baja.
"Caminar i viure" es el espacio dirigido por Quino. En esta actividad él nos palntea porque zona queremos pasear. Normalmente suelen venir unas quince personas.
Sólo me queda por decir que os animéis y participéis con nosotros.
Ánimo!!!!
Anónimo
jueves, 3 de noviembre de 2016
Principio del formulario
Final del formulario
¿Qué es la NEUROFISIOTERÀPIA?
Es una disciplina que estudia los efectos que una
lesión, daño o funcionamiento anómalo en las
estructuras del sistema nervioso causa sobre la biomecánica de las personas.
Los problemas neurológicos pueden afectar tanto a la estática como a la dinámica del
paciente. También pueden verse alterados otros sistemas como son los
perceptivos (sensitivos-sensoriales), los encargados de controlar el tono
muscular, equilibrio, coordinación y demás capacidades físicas.
La lesión de estos sistemas se traducirá en pacientes con alteración de la
postura, su modo de realizar transferencias y desplazarse, alteraciones de la
sensibilidad superficial y propiocepción, alteraciones del tono (espasticidad,
hipotonía) y la fuerza muscular, rigidez, dificultad para mantener el
equilibrio o realizar determinados movimientos con la coordinación necesaria
para llegar al fin por el que se realiza el gesto. Otras capacidades que pueden
llegar a comprometer la vida del paciente, también pueden verse afectadas, como
la capacidad para respirar o realizar la deglución.
Trastornos de tipo cognitivo, conductual, psicológicos, sociales,
ocupacionales, del lenguaje, etc. Pueden acompañar a los problemas
anteriormente citados.
Todas estas alteraciones traerán consigo la disminución o
pérdida de la funcionalidad y la autonomía de la
persona.
Este tipo de trastornos pueden estar provocados por una larga lista de
enfermedades cuyo origen encontraremos en el sistema nervioso. Algunas de
ellas: Ictus, Traumatismo
craneoencefálico(TCE), tumores cerebrales, lesiones de nervios periféricos,
enfermedades neurodegenerativas (Alzheimer, Parkinson, Esclerosis Múltiple
(EM)), enfermedades del desarrollo, etc.
¿QUÉ HACE EL NEUROFISIOTERAPEUTA?
De modo que el papel de NEUROFISIOTERAPEUTA será la evaluación y
tratamiento transdisciplinar de las alteraciones que se producen tras el daño
neurológico en el adulto.
Permitirá recuperar funciones cerebrales que han sido dañadas estimulando al paciente para generar nuevas
conexiones neuronales (neuroplasticidad) y ofrecerá herramientas y estrategias para que el paciente pueda moverse
de la manera más eficaz posible aumentando su
potencial funcional.
El fisioterapeuta que se dedica a atender los trastornos neurológicos debe
especializarse en este campo de la neurociencia para conocer y comprender qué le ocurre al paciente, por qué funciona así
y por qué su sistema nervioso ha elegido esa manera de funcionar. Estudiar los
mecanismos que causan la disfunción es fundamental para que, en la práctica
clínica, sepamos cómo abordar al paciente sabiendo cómo, dónde y porqué está
fallando cada circuito sin limitarnos a tratar síntomas.
El neurofisioterapeuta debe trabajar dentro de un equipo transdisciplinar,
colaborando con profesionales de otras disciplinas como son: la terapia ocupacional,
la neuropsicología, la logopedia, la neurología, etc. El trabajo con pacientes
neurológicos debe ser entendido siempre dentro de este marco transdisciplinar
debido a la cantidad de sistemas y funciones cerebrales que pueden verse
afectadas, sólo así podremos alcanzar el máximo nivel de
funcionalidad y autonomía del paciente.
Núria Medina i Puigdemont
CPB Llar Begur
Característiques del pacient geriàtric
1.
Envelliment biològic
Hi
ha repercussió en la funcionalitat de la persona. Precarietat. Pateixen canvis
a nivell morfològic interns
(disminució de la capacitat de resposta motriu i Intel·lectual, alentiment de
les funcions nervioses: recepció d’estímuls i emissió de respostes) i externs (aparença física:
disminució alçada, acumulació de grassa, deformacions articulars, flaccidesa
pits, calvície, arrugues, cabell blanc…)
2.
Descompensació més fàcil
Es
produeix a tots els nivells: somàtic, mental…al tenir un estat mes precari, a
la mínima tendeixen a perdre molt i ràpidament, en general. Per exemple: a
tenir la grip, estar enllitat…
3.
Pluripatologia
No
presenten únicament una patologia sinó vàries ex: fractura de fèmur i demència.
No ens podem centrar en una patologia sinó tenir en compte totes les altres.
Tendeixen a presentar patologies cròniques.
Estats
crònics típics:
·
Malalties degeneratives: artrosis, artritis
·
Problemes circulatoris: malalties
cardiovasculars, com HTA (hipertensió arterial), problemes coronaris
·
Problemes visuals: cataractes, diabetis,
glaucoma
·
Problemes d’audició: sordesa
4. Elements iatrògens
Malalties
produïdes per mala pràctica del personal
sanitario o RAM (reaccions adverses al medicament)
Exemples de mala praxis:
·
Acostumar-los a posar-los bolquers
creant així un hàbit d’incontinència
·
Acostumar-los a dieta líquida
·
Classificació de persona com a
dement quan només està desorientada
·
Sobre protegir-los a l’hora de fer
activitats com vestir-se, que a la llarga es converteix en una dependència
5.
Condicions socioeconòmiques
Factors socials: la societat discrimina la gent gran pel sol fet de ser-ho. Els veu
com a persones en decadència, malaltes inútils i asexuades, i per tant,
considera que no han de ser tingudes en compte per les seves necessitats
afectives, econòmiques i socials. No existeix una consciència social d’evolució
de la persona, fet que ens impedeix que ens anem preparant per l’envelliment.
La societat, altament competitiva, tampoc ofereix possibilitats perquè se sentin
segures en els rols socials que estan tenint, ja que a mesura que van
disminuint les capacitats de rendir al màxim, se les va preparant per la
jubilació o la retirada de la vida productiva. Actualment la societat te a la
gent gran bastant abandonada, no se’ls deixa fer massa coses...aquest fet es
veu reflectit en mitjans de comunicació, publicitat...
Molt sovint la gent gran es
activa i forma part de voluntariats, d’associacions per reclamar els seus drets...També es pot observar que tenen un conformisme cap a les
modificacions i canvis del món actual (tecnologia) .
Factors econòmics: la pèrdua de poder adquisitiu que pateix la gent gran a partir de la
jubilació repercuteix negativament en la seva qualitat de vida. Necessitats
primàries com l’alimentació, conservació i adaptació de vivenda, calefacció,
higiene i cura personal, requereixen unes despeses que sovint no poden
afrontar. Això provoca una dependència dels familiars més pròxims i també una
disminució de la seva qualitat de vida.
6.
Circumstàncies d’alt risc:
Nivell social:
·
Mort de conyugue: es crea un estat de
tristesa, soletat, desprotecció
·
Habitatge: canvi a una residència, es pot
crear un estat d’aïllament, conformisme...
·
Jubilació: es trenca amb les activitats que
feia, pèrdua de gratificació personal, manca d’autoestima, problemes econòmics
(pensions reduïdes). Hi hauria una primera etapa de depressió i una 2ª etapa
d’adaptació buscant un nou rol, i una 3ª fent front a noves activitats, busquen
alternatives que els facin sentir actius i vàlids.
Nivell físic:
·
Caiguda simple:implica deteriorament
físic,emocional, por a tornar a caure
·
Hospitalització:ja es parteix d’una alteració
de l’estat de salut. Es va creant una disminució de l’activitat i de
l’autonomia.Hi ha perill que s’acostumi a ser més dependent, evitant esforços. Evitar
al màxim l’enllitament, aport hídric i nutritiu, donar el màxim d’informació
possible per evitar que desconnectin, afavorint també l’estat d’alerta
psicològica i psicomotora (massatge,lectura, radio,tv,calendari,
rellotge...),caminar, avds activitats de la vida diària, alimentar-se higiene
personal, pendre medicació, rehabilitació.
7.
Síndrome d’immobilització
·
Escares (pell)
·
Problemes circulatoris (estasi venosa)
·
Compressió nervis perifèrics(formigueig adormiment)
·
Problemes respiratoris (artrosi caixa toràcica)
·
Confusió (desorientació)
·
Desadaptació a nivell cardio-vascular
·
Problemes osteo-musculars: Amiotròfia i retraccions musculars,
descalcificació òssia, osteoporosi
·
Problemes esfinterians
·
Problemes psicològics
·
Sindrome de regressió psicomotora
miércoles, 2 de noviembre de 2016
Hispania y los romanos
El libro que estoy estudiando ahora se titula hispanai y los romanos de Jhon S. Richardson. E libro explica las conquistas que hicieron los romanos en nuestro país como por ejemplo Emporium, la actual Ampurias, las Baleares, Sagunto, que fue una batalla contra los cartagineses que por aquel entonces eran los habitantes del país, junto a los íberos.
El autor nos ofrece una nueva visión de los siete siglos en que hispania estuvo asociada a los romanos y explica el proceso de transformación que llevo a que los habitantes llegasen a considerarse a si mismos como romanos.
Los romanos dejaron huellas de paso por hispania, monumentos que hoy en día aún se pueden ver en perfecto estado, como la actual ciudad de Ampurias, donde hay restos antiguos.
Otro monumento importante fue el acueducto de Segovia, quizás el más destacable que dejaron por su paso en nuestro país.
Recomiendo leer el libro con ganas. Un libro sin diálogos que se puede encontrar en vapor vell, en la calle Joan Güell de plaza de Sants.
Sin más que decir, hasta pronto.
Mª Teresa Ribas
Suscribirse a:
Entradas (Atom)